(CA) Tendències IV: Les universitats europees implementen Bolonya

Tendències IV també és l’informe de les universitats europees per a la reunió dels ministres europeus d’educació celebrada a Bergen els dies 19 i 20 de maig de 2005 amb l’objectiu de debatre la propera fase del procés de Bolonya. Per consegüent reflecteix les qüestions tractades en l’exercici de balanç governamental formal és a dir les tres prioritats exposades en el Comunicat de Berlín: estructures de les titulacions qualitat i reconeixement. A més Tendències IV analitza el lligam entre l’educació superior i la recerca sobretot en relació amb els programes de doctorat punt que també es troba inclòs en el Comunicat de Berlín i és de gran importància per a les universitats.

Tendències IV ha estat assumit a través d’una exhaustiva recerca de camp amb 62 visites de camp a universitats (amb el sentit més ampli de la paraula) al centre de recollida d’informació. Si bé els resultats de la recerca continguts en l’informe són de naturalesa qualitativa i per tant no ofereixen certesa estadística Tendències IV ofereix una instantània exhaustiva i actualitzada de l’estat d’implementació de les reformes de Bolonya a les universitats d’Europa.

Tendències IV revela que la reforma i la innovació continuades ja han esdevingut una realitat i l’única opció seriosa a moltes universitats i que s’estan combinant molts factors per influir en la naturalesa i l’èxit d’aquests processos complexos. Si les reformes han de tenir èxit cal que hi hagi una conscienciació molt més gran de tota la societat que aquest període actual representa un desplaçament cultural important que transforma les nocions arrelades d’educació superior i que la implementació de les reformes d’una manera  sostenible requereix temps i suport. Cal que els governs siguin sensibles al fet que els objectius no s’assoliran simplement amb un canvi de legislació. Les institucions necessiten una autonomia més funcional com a condició fonamental per a una reforma amb èxit i acceptar que això implica l’enfortiment de les estructures de governança lideratge institucional i gestió interna. Cal abordar la qüestió del finançament de la reforma i així mateix les qüestions més àmplies d’inversió en educació superior com a mitjà de les demandes de desenvolupament de les societats de coneixement europees. Al capdavall la solidesa d’Europa procedeix de la concepció de l’educació superior com una responsabilitat pública que respon a les necessitats col·lectives i això requereix el compromís envers una base de finançament públic sostenible a llarg termini.

Resum